Dijous 21 de maig, de 12.30h a 15h a l'aula 3 de la Facultat de Comunicació (UAB)
Documental: Camino a Guantánamo
Aquesta sessió pretén anar lligada amb la temàtica que el projecte Maièutika dedicarà a la seva última xerrada de curs, Els Drets Humans. La conferència serà Dimecres 20 de maig, 15 hores. "Drets humans, entre la formulació i l'aplicació" amb David Bondia. Aula 3 de la Facultat de Comunicació (UAB)
-------------------------
Fitxa del documental:
Director: Michael Winterbottom, Mat Whitecross
Productor: Melissa Parmenter, Andrew Eaton
Música: Molly Nyman, Harry Escott
Fotografia: Marcel Zyskind
Montatge: Michael Winterbottom, Mat Whitecross
Productor: Melissa Parmenter, Andrew Eaton
Música: Molly Nyman, Harry Escott
Fotografia: Marcel Zyskind
Montatge: Michael Winterbottom, Mat Whitecross
Repartiment: Riz Ahmed, Asif Iqbal, Shafiq Rasul, Ruhel Ahmed
Gènere: Drama
Argument:
Camino a Guantánamo és la història de 4 amics britànics que, durant el setembre de 2001, viatgen des de Tipton, a les Mindlands angleses, per assistir al casament d'un d'ells i, aprofitant l'avinentesa, gaudir d'unes vacances al Pakistàn. Van trigar dos anys i mig en tornar a casa. El seu viatge els va portar des de Tipton fins a Karachi, Kandahar, Kabul i Kunduz, on foren capturats per l'Aliança del Nord (formada per diferents faccions de grups armats units amb l'objectiu de derrocar el règim talibà), i després pasaren a mans dels nord-americans, que els van conduir a Kandahar.
Des d'allà, tres d'ells (Shafiq, de 23 anys; Asif i Ruhel, tots dos de 19 anys) van ser traslladats a la base nord-americana de Guantànamo, a cuba, on romandrien presoners més de dos anys, sotmesos a incomptables humiliacions i tortures.
El 5 de març de 2004 van ser traslladats al Regne Unit. A Londres, després de ser interrogats, els van deixar en llibertat sense càrrecs.
------------------
Us hi esperem!
)
"Únicamente les interesaba demostrarme lo que significaba vivir en un cuerpo, solo como un cuerpo, un cuerpo que puede abrigar ideas de justicia solo mientras esté ileso y en buen estado, y que las olvida tan pronto como le sujetan la cabeza y le meten un tubo por la garganta y echan por él litros de agua salada hasta que tose y tiene arcadas y sufre convulsiones y se vacía. No vinieron para sacarme a la fuerza el relato de lo que leshabía dicho a los bárbaros ni de lo que ellos me dijeron a mí. Por tanto, no tuve ocasión de espetarles a la cara las palabras altisonantes que tenía preparadas. Vinieron a mi celda para enseñarme el significado de la palabra "humanidad", y me enseñaron mucho en el espacio de una hora."
ResponderEliminarEsperando a los bárbaros de J.M Coetzee
(no us emocioneu, sóc la marta :P)